NINGÚ NO BRILLA COM JO. Entrevista al Mr. Rodríguez.

Jordi Grinyó: L’amic comú Jordi Cantavella va dir de tu que ets una persona dòcil.
Míster Rodríguez: Això seria comparant-me amb algú altre, jo sóc ferotge. El que passa és que no ho semblo.

JG: T’he tractat una mica i penso que de dòcil, res de res. T’ho dic per la putada que vas fer-me amb les claus del cotxe. Per què no ho expliques?

MR: No t’ho faria mai, la teva dignitat la respecto per damunt de tot.

JG: Ara deixa de beure canyes i centra’t en l’entrevista.
MR: Tot són problemes.

JG: Quina força va moure a Mr. Rodríguez a ficar-se en el món de la música de forma professional? Perquè… Tu ets un professional, no?
MR: Em van seduïr les llumenetes, l’antic somni, viure de les pròpies cançons.

JG: O sigui, que tu també vius de la música?
MR:Vaig deixar aquella farsa. No trobo ja cap mítica en que els diners provinguin del teu talent musical.

JG: Tu ets dels que encara esperen la fama o dels que ja no esperen res?
MR: Sóc molt optimista. Una part de mi vol la fama i l’altra em diu que segons es miri ja he triomfat amb que vinguin tres a un concert.

JG: Uns confien que tornaràs en solitari; altres, resen per que no tornis mai. Collons, això de satisfer a tothom ha de ser molt anguniós!
MR: Molt. Però ho entenc. La gent que et coneix té una pulsió de propietat respecte els teus actes. Sabem perfectament què és el que ha de fer l’altre perque ens agradi. La meva faceta en solitari és part del meu grup.

JG: Tu ets un home de món que domina l’escena dels showbussiness, Però, sortir a cantar en solitari ha de ser durillo, no?
MR: Qualsevol forma de soledat és una merda.

JG: Dels cantants o cantautors que vareu començar a tocar a l’Astrolabi, ara fa set anys, tu ets dels primers. I no t’has cansat encara de nosaltres?
MR: Tinc una capacitat infinita d’estar agust amb la gent que estimo. Sou meravellosos.

JG: Coneixes bé la nostra cova pirata. Per tu, què és o què representa l’Astrolabi?
MR: Una aposta molt ferma per la diferència i el respecte i l’art.

JG: Tu també penses que és un bar de freaks? A mi m’ho sembla, i m’agrada que ho sigui.
MR: Apa. Pensa que un es torna freak a base d’enumerar freaks.

JG: No em negaràs que l’Angel, del bar Pastís, no és una de les nostres perles.
MR: Deu n’hi dò. Està enamorat de la meva música, i mai em diu de tocar al seu bar. Tots dos estem esperant que l’altre ho propossi, m’encanta.

JG: Per mi, tu representes els inicis. També representes… Bé, és que m’encanta que rentis els gots…
MR: Jo represento la familia, la proximitat i el glamour.

JG: Molta gent desconeix que tu i jo hem tocat junts, circumstancialment. Oi que vàrem fer una mica el ridícul?
MR: En absolut. Los Sordos despreniem una energia i una ignorància que surava per sobre de qualsevol ambició. Energia i wats no saben fer el ridícul.

JG: Mr. Rodríguez, amb banda, era una proposta collonuda. I aquí vàrem descobrir al baixista que ets…

MR: El baix encara el toco pitjor que la guitarra, el secret és possar cara de baixista.

JG: Fins ara no t’he parlat de depop perquè és una altra història. Si vols fer algun comentari al respecte…

MR:És la meva fe, la recerca.

JG: De tu he après dues frases que m’han marcat l’existència: “El cráneo es funda-mental” i “Tú serías un gran muerto”. T’importa que posi aquesta última en el títol de l’entrevista?

MR: Sóc partidari de titolar-la amb la última resposta de l'entrevista. Per cert que en tinc més de frases inútils, mira aquesta “No vagis al món dels que no tenen món” o aquesta “no facis entrevistes si no et pagaràn”

JG: Però, què dius? No, no cobres, l’entrevista és gratuïta!

MR: Ja sabia que m’emmerdaries

JG: Ho puc dir en nom de tots els que portem l’Astrolabi: T’estimen.

MR: Ningú no brilla com jo.

P.S. Donat que el senyor Rodríguez està de gira fent les amèriques, aquesta entrevista s'ha fet per via mail. Per fidelitat al texte, no s'ha cregut oportú corregir les faltes d'ortografia. Realment, ningú brilla com ell.